Finestra oberta al vol dels ocells

Finestra oberta al vol dels ocells
(Stonberg, 2021)
d’Isabel del Pilar Valero Herrera

M’emociona la fotografia de la dedicatòria: els germans Valero, pare i oncle de
l’autora, músics, molt joves, amb il·lusió i innocència.
Amb la finestra oberta a totes les sensacions Pilar Valero enceta el llibre amb Preludi,
amb una cita de Verdaguer, calàndries que refilen en ple vol.
Malenconia, enyor, tristesa feta música, evocada en poesia. Instruments, compositors,
directors d’orquestra, pas de dansa, en un vers o altre, a la partitura que ha compost la
poeta.

A la segona part, Miralls de somnolència, encapçalada per una cita de Miquel Martí
Pol, en el poema “Color blau” la poeta ens diu clarament el que li passa quan
s’abandona a la música.

…Les notes em troben
i les acaricio, captiva,
en eco eloqüent on s’esmunyen,
buidant-me els dits, suaument,
com un murmuri.

Els dits, que interpreten un instrument, que escriuen un poema. Dits que brollen diu la
poeta en un altre vers. Música guaridora.
La natura, el pas del temps, la creativitat, la nit… sempre música.
La tercera part, Al costat del brollador d’espurnes, l’obre una cita d’en Jordi Pàmias, i
com a resposta al poeta, Pilar Valero en els seus poemes, ens ofereix llum, color,
natura que esclata, la vida que ens travessa en temps i silenci.

Com sempre, la poeta utilitza un vocabulari culte i ric per captar tots els matisos de la
música, aquella que enyora, la del pare, i tots els secrets que el seu record guarda, i la
que li regala la natura, generosa. Isabel del Pilar du la música dins.
Finestra oberta al vol dels ocells és un llibre de poemes subtil i melangiós, ple
d’imatges i sensacions.

Marta Pérez Sierra
Agost 2021