Dones, Arbres i Poesia

Dones, Arbres i Poesia és un projecte que neix a l’Institut Premià de Mar, gràcies a la iniciativa de la professora Margalida Capellà, al suport de tota la comunitat educativa i de l’alumnat i a l’impuls i participació de l’Associació Art Primilia, de la qual formo part.

Dones, Arbres i Poesia uneix el coneixement dels arbres, l’estudi de la llengua i la poesia des d’una visió femenina. Són les dones que escriuen sobre els arbres les que s’emocionen, les que imaginen, les que lluiten i s’empoderen, les que es fan natura i respiren aigua i verd. Dones, Arbres i Poesia es pot seguir des del web de jardineria de l’Institut Aula Jardí  i des del web El Fil de les Clàssiques.

He estat afortunada de poder tenir cura d’aquest bonic projecte amb la Margalida Capellà, gràcies a la poeta Montse Assens i als artistes d’Art Primilia, que van confiar en mi. A tots, gràcies!

Gràcies, naturalment, a les 130  poetes que han col·laborat generosament en aquest projecte amb els seus poemes . Tot un luxe!

I gràcies també a l’artista plàstic Joan Pasqual pels preciosos dibuixos a tinta xinesa i les expressives pintures de les portades dels dossiers.

Dones, Arbres i Poesia presenta un recorregut poètic pel jardí de l’Institut Premià de Mar tot llegint, en cada arbre de la ruta, prèviament geolocalitzat, un poema escrit per una poeta procedent d’algun indret de parla catalana. Hi participen 130 poetes i hem confegit quatre rutes diferents a les quals els alumnes podran accedir des del web El Fil de les Clàssiques.

Voliana Edicions ha publicat el llibre que recull tots els poemes. I això vol dir que tindrem les rutes per als alumnes, amb els arbres del seu institut, i també el llibre, una antologia de dones poetes a partir dels arbres.

El projecte reforça la capacitat d’aprenentatge, perquè l’experimentació i l’observació, dels arbres al costat de  la representació que ofereixen els poemes, poden ser un estímul perquè l’alumnat es faci preguntes, perquè se senti interpel·lat per la realitat i tingui ganes d’aprofundir-hi. Com diu Rosa Maria Ramírez Palau, en un article a Guix: “La metàfora és la base de la ciència; no hi haurà científics, investigadors, si no hi ha poetes.”

Plantar sobre la terra
els peus.         Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú́ que
també́ se senti sol, sola,
com tu, com jo.

Montserrat Abelló
(Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014)
Al cor de les paraules, obra poètica, (Ed. Proa, 2018)

QUÈ SE N’HA DIT?