900 Km (Stonberg Editorial, 2022) de Rosa Maria Arrazola
L’artista internacional Joanpere Massana és l’autor de la portada. La vida dins un cercle en un espai blau cobalt, perquè mai s’acaba res, tot és un tornar a començar. Tot de símbols, si ens hi fixem i sabem mirar: un imperdible, un camí, arrels. Les arrels del Tarek. Reinventar-se des del silenci.
La Nora Jou acompanya els poemes amb unes suggeridores fotografies en blanc i negre. Com una imatge poètica més, com un altre poema.
A 900 Km, als poemes i a les fotografies, hi trobem reflexions sobre el lament per tot el que han deixat o la recerca de senyals d’acollida o alguna cosa per guarir el mal. Trobem el menjar, que el d’aquí no és com el d’allà. Trobem la paraula. “La pàtria era l’olor i la paraula” deia Marta Marín-Dòmine a Fugir era el més bell que teníem.
Un buit que engoleix als immigrants. Trobem la seva pell fosca i penso en totes les pells i en els genolls adolorits. El cementiri on han quedat els seus. El pa de pita i el nostre pa amb tomàquet. El té o el cafè.
L’esperança de les segones generacions i el desig de girar la truita.
Pa de pita
La llet aquí no era agra,
ni duia timó ni mel
com a la vora
de les aigües del Bu Regreg.
Només la mala llet cada matí,
quan el record era la Fathia
sense fer servir els coberts,
agafant la bastela amb els tres dits.
A la pita que comprava al forn de Tallers
hi desava els somriures del fill
a qui no coneixia encara.
