La poeta Susanna G. Turigas ressenya En brut a La veu dels llibres  Revista de informació i crítica literària.

Fent camí per la fusta cremada: ‘En Brut’, de Marta Pérez Sierra

Marta Pérez Sierra torna a publicar un llibre en col·laboració amb l’artista plàstic Pere Borrell i el fotògraf Enric Macià. El projecte parteix d’una sèrie de dibuixos, obra de Santiago Borrell, pare de Pere Borrell, fets en els darrers anys de vida, fotografiats per Enric Macià i que actuen com a detonant de la reflexió poètica, que un cop engegada els transcendeix. Un treball d’introspecció que ha portat a la poeta pel camí de cendres que deixa l’incendi dels anys.

Els dibuixos de Santiago Borrell són els d’un home que va viure la guerra civil i la postguerra, fill d’una època que instruïa en el silenci, castrava la sensibilitat i manllevava les paraules. A la vellesa, minvat físicament i sense poder caminar, les seves mans troben la manera de dir allò que, al llarg dels anys, ha quedat a recer pels racons de la memòria. Ho tradueix en dibuixos que de manera espontània sorgeixen de l’inconscient i queden fixats en petites llibretes, esbossos ràpids, notes del passat. «No sé què miro. (No sé què miro)./ Pinto el que sospito, la memòria./ Un Picasso en un full de calendari./ Una vedet del Folies Bergère./ Un autoretrat, una ferida fèrtil.» L’anquilosament del cos es contraposa a l’activitat fecunda d’un imaginari que crea sense condicionaments. «És la teva finestra geminada/ on abocar-te/ a aquest món de despropòsits.»

(fragment)