Poemes de 160 caràcters, enviats per mòbil, recompensa dels mecenes del SMS il·lustrat que el proper 23 d’octubre presentarem a la Sala Fènix de Barcelona
Clivellada,
petjades d’aigua a la conca
de les mans…
Els mots,
dins el laberint d’argila
i solitud,
desenterren antics plaers.
La pell: l’instant més precís.
***
Soroll de vespre al bosc,
de llengües sobre el cos.
M’has engolit sencera,
jo encara t’assaboreixo,
goluda.
L’herba s’adorm nua,
esplèndida, desvergonyida.
***
Duc als ulls el rastre
de la nit.
Duc el teu tacte
que m’esborra el dol;
la teva saliva,
que eixamora remors
entre les meves cuixes.
El dit sobre el llavi moll.
***
El teu amor, el meu:
un angle de 45 graus
on recolzar el pes dels dies
en què no he sabut trobar-te
els sospirs,
en què tu no has anhelat
pell damunt del meu cos.
***
L’ombra del meu gest
es nega en el teu esguard.
A les palpentes et cerco
entre els vels de pluja
que llueix la cambra,
trencadís d’aigua
s’ofega la lluna blava.
***
Sí, ho vull.
Saber-te, tocar-te,
sentir-te, besar-te,
regalar-te flors.
Assaborir-te irreverent.
Escriure’t poemes.
Estimar-te, Plaer.
I no saciar-me mai
de tu.