El bon amic Anton Fortuño m’ha fet un regal: recita alguns dels SMS dedicats als mecenes del SMS il·lustrat. Moltes gràcies, Anton!!!
Als meus llençols et tindré.
Avarament.
Com trobairitz, sense llaüt,
però amb tot de poemes
oberts a la pell.
I una rima assonant al melic.
El meu cos el text.
***
Vull dur-te de la mà
fins al cabàs de la nit;
arraulides,
adormir duel i joia.
Cadellets de cotó fluix.
Moixaines i joguines,
les dues, dòcils al nostre
capritx.
***
Una afirmació.
Ocells menuts d’ales com pètals
de flors.
Un silenci blau…
Tots els topants del meu camí.
Un sospir
que em llisca per la pell.
Els teus dits…
***
De cristall,
d’aigua de roses.
De vida oberta.
Talment riu que esberla
la terra del meu ventre.
El teu s*** breu
de fulles roges,
d’herba al marge
d’un poema…
***
Et prendré el delit
de vull més i més;
i així em cosiré les absències
a punt de creu.
Amb el teu anhel m’enguixaré
els ossos trencats de l’oblit.
Et dibuixaré.
***
En acabar de ploure
s’han aplegat
les gotetes d’aigua
en el fons dels nostres ulls.
El teu cos rebregat,
estès com una mantellina
sobre les paraules
que no dius.
***
M’arrelo en el teu s***,
floreixo entre els plecs
de setí d’aquella nit.
Hibiscos de pell fina
degoten mots
que es contreuen,
que malden per jeure
de nou amb tu.
***