Els poemes de La rèmora (Pagès Editors, 2024) de Ricard Mirabete s’escriuen i es pinten sobre la tela de l’estima pel que viu i pel que l’envolta.
Resseguies el rastre del color
En cadascuna de les aquarel·les.
S’escriuen perquè el poeta vol deixar una petja del que l’apassiona i es pinten perquè s’inspiren, també, en les pintures de la Melisa, la seva parella. Pintures que no veiem en el llibre, però que hi bateguen. Com diu el poeta:
Color de la presència
ara que desapareix el contorn
En Ricard Mirabete sempre va més enllà de l’obvietat, la seva mirada, profunda des de la contemplació, busca a La rèmora transmetre una cordada de versos per transitar per les ondulacions del paisatge del Besòs i la vida en parella des de l’estabilitat que proporciona el silenci i la meditació. Avui espero l’invisible.
Camí del temps, un temps líquid que flueix al voltant de l’empremta del poema a la pissarra del cel.
Llum i ocells sobre l’aigua del Besòs mentre la vida és una tela que ens ordena la mirada.
