Vaig retornar al carrer Bailen quan em vaig separar. Un vespre, l’Adrià i l’Agustí ja dormien, va sonar el telèfon per comunicar-me que havia guanyat «La Flor Natural» i «La Viola» als Jocs Florals de Gràcia. Era la primavera de l’any 1986. Tenia 29 anys.
Jocs Florals de Gràcia 1986
Premi: Flor Natural
CERCA’M
Imagina’m una nit qualsevol
i vindré de nou
a passejar els meus dits
pel teu clatell un.
Desitja’m encara un cop més
i per les teves cames
la urgència serà
el record dels meus petons.
Digues baixet i tendrament
el meu nom
el sentiré des de lluny
i tornaré a tu.
Però si tens una flor als llavis,
cerca la nit màgica,
on jugo a somnis blaus,
i deixa-la en el meu ventre.
No diré cap mot,
t’escriuré a l’esquena,
amb els llavis, un poema,
perquè no oblidis l’amor.
Jocs Florals de Gràcia 1986
Premi Viola d’Argent
NO MORIRÉ MAI
Hi ha una estrella esperant-me,
allà on els homes tot ho desconeixen,
allà on reneix la vida de les cendres.
Hi ha un ocell d’ales blaves, desitjant-me.
On l’èxit no es contraposa al fracàs.
I totes les veritats són molt relatives.
I una a una les mentides tenen perdó.
On la saviesa no es tanca en un llibre.
La roda de la fortuna gira i gira.
El poder es confon amb l’entrega i el plor.
I allà, lluny, on tot viu despullat,
hi ha un ocell cantant en una estrella,
deslligant una escala de llàgrimes,
perquè m’hi enfili jo.
La periodista Sara Masó em va fer aquesta ressenya, per a la revista del barri i posteriorment per a La Vanguardia