Anna Ballbona ressenya a El Punt Avui el llibre Dones d’heura (Pagès Editors, 2011)
El segon premi Jordi Pàmies de poesia planteja una efusió entre la pintura i la poesia. Tot i que el seu títol no ho denoti, i tiri per la via de la natural, que, certament, és l’altre gran element que travessa el llibre, a les Dones d’heura que signa Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 1957) s’hi troba un esclat cromàtic exponencial. El títol –i la gènesi de l’obra, pel que té d’introspecció i autoconeixement del món femení– enllaça amb la cosmogonia de Maria–Mercè Marçal. Un fet que ens podria posar en alerta en cas que Pérez i Sierra arribés a marçalejar fins a afartar (com qui ara casasseja, dit en sentit de pràctica mimètica), però, encara que la influència s’hi detecta, tampoc acaba sent aquest el cas.
Podeu llegir la ressenya sencera si feu click aquí
