Títol: El dring del sentit
Autora: Esperança Castell
Editorial: Trípode
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàgines: 350
El gessamí del patí
Àvia, per què escrius poesia? Doctora, per què escriu poesia? Mare, tu abans no escrivies poesia, per què ara? L’Esperança Castell escriu perquè, com ella diu, s’ha passat la vida aprenent a fer camí sense córrer, aprenent a ser caminant. Escriu perquè és intensa i tenaç. Perquè escriure té a veure: Amb l’observació i en ser receptiva al propi interior i al dels altres… Amb les emocions viscudes caòticament, que en representar-les sobre el paper alleugen la inquietud o el neguit… Amb un compromís amb la pròpia llengua.
En El dring del sentit, l’Esperança ens narra la seva trajectòria vital des de la motivació per escriure poesia. Allò que se’ns queda a la pell i un bon dia surt i s’escriu, com si no necessités per a res la nostra mà. Ens mostra la seva mirada. De la nostra mirada expectant / germinen les paraules. Valenta, assenyala la ferida, la capacitat humana de sentir i de «sentir que sentim», aquella marca que ens identifica i ens fa ser com som.
Sempre dic que escriure poesia és saber mirar. L’Esperança sap mirar el seu entorn amb profunditat i bellesa. Captar un instant i estirar el fil del sentiment que l’ha produït, deixar-se anar, abandonar-se a un estat de consciència modificat per l’impuls creatiu. Badar davant el gessamí del patí.
Crec que l’Esperança aprèn cada dia a ajudar millor als seus pacients des de la seva mirada atenta, des de les seves ganes d’estudiar el comportament humà i des de la seva capacitat de fer de les paraules una eina útil, una xarxa d’arrels dúctils…
El dring del sentit, itinerari poètic i vital, neix de la necessitat d’explicar el que ha viscut i com ho ha traduït en poesia. Els seus lectors coneixem així la seva poètica. També té unes petites destinatàries: les seves netes. Algun dia, quan ella ja no hi sigui, les netes tindran aquest llibre entre les mans i trobaran la petja de l’àvia que les acostarà a elles mateixes. I des d’aquest lloc aprendre a estimar. Les dones, en general, ens reconeixem en la mare, en l’àvia, som la seva herència, així que crec que les netes de l’Esperança agrairan aquest llibre i el consideraran un tresor… El record no sempre és melangia, també és força i empenta.
És un llibre de superació i constància. És un llibre savi que convoca psicòlegs, pensadors, poetes, literats. Un llibre que ens obliga a aturar-nos i reflexionar.
Marta Pérez Sierra
