Montserrat Espallargas
El clan de Sa Ràpita (Pagès editors, 2018) de Montserrat Espallargas, XXVIè Premi Ferran Canyameres de novel·la, 2017
El clan de Sa Ràpita és una novel·la escrita en mallorquí des de cinc veus narratives en primera persona. Una novel·la que s’endinsa en la psicologia dels personatges que narren els successos des dels seus sentiments i processos.
Res no és mai el que sembla, ni per una coincidència del destí les semblances que s’estableixen amb la realitat s’igualen a ella ni tan sols en els detalls diu n’Antoni Maria Ballester, un dels personatges del llibre, i així és en tota la novel·la, res és el que sembla. Ni el rector mort, ni els seus tres vicerectors, ni la seva dona, ni la seva amant. Ni la veritat que regia la vida del rector, en Colau Grimalt, ni els seus ideals basats en el maig del 68. Els cinc personatges, descrits a través dels seus tics lingüístics, de les seves pors i mancances, dels seus ideals, narren els fets de la nit en què va morir Colau Grimalt i la relació personal que mantenien amb ell. El lector els distingirà perfectament a través de les seves particularitat a l’hora d’expressar-se i de ser. A traves d’aquestes cinc veus es perfilarà el com i el perquè de la mort del rector.
Montserrat Espallargas s’endinsa en aquesta novel·la en el món universitari fent-ne una crítica. Fins a on poden arribar els personatges per salvaguardar el seu prestigi professional?
Al meu parer El clan de Sa Ràpita té molts mèrits, entre ells, el domini lingüístic de l’autora i la capacitat d’avançar a poc a poc en la narració des de les emocions dels personatges i així endinsar-se en el seu jo més íntim. També destacaria els passatges carregats de lirisme que Montserrat Espallargas sap utilitzar d’allò més bé per augmentar la tensió narrativa i intensificar la descripció de l’entorn o del moment. Ja ho diu ella que la poesia la inspira.
Una novel·la apassionant que recomano.