Quatre anys després del primer premi de la meva vida, l’any 1978, en Joan Antoni i jo ens varem casar i tinguérem dos fills, l’Adrià i l’Agustí. L’Agustí sovintejava l’Hospital de Sant Pau, el seu cor trapella s’accelerava, i li vaig escriure un poema que anys després quedaria finalista. La meva amiga, tieta adoptiva, Empar …
