El contrapunt poètic del mes d’octubre es va celebrar a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu e Llobregat. Vaig presentar el llibre de l’amic poeta Jordi Roig, «Escopir al fang» (Viena, 2018). Després ell i la poeta Cristina Companys van llegir poemes del llibre. Mónica Villahizan, la pintura de la portada és seva, era …
L’amic i escriptor Miquel Santaeulalia va dedicar aquestes emotives paraules a en Domingo: No et veig i et trobo en els racons més impensables . Em crides des dels graffitis d’un mur abandonat de qualsevol polígon abandonat. Em dius la vida en el fons d’ull entristit d’un ésser que puja unes escales de metro. …
Núvol.com, el diari digital de cultura, publica la ressenya que he escrit del llibre «El somriure de l’esfinx» de Teresa Costa-Gramunt. Gràcies, Núvol! Per llegir-la feu clic aquí.
Lizza Mannolli, trans, bufona, sempre a l’ombra del mafiós, pren la pistola com a símbol de poder, i executa la seva pròpia vida com li plau, sense manies, al límit. Ella és la gàngster en un decorat vermell i negre que esclata. Tweet
Lyric vídeo de la cançó REHÉN (Ostatge) de Lidia Uve, basada en el meu llibre de poemes Ostatge (Témenos, 2017) que aquest setembre Témenos publicarà en la seva col·lecció Lay. La cançó REHÉN de Lidia Uve figura en aquesta segona edició d’Ostatge com a epíleg del llibre. Moltes gràcies, Lídia! Per la cançó, per compartir, …
Núvol, digital de cultura publica les meves impressions després de llegir Apartheids de Montse Assens (La Font del Cargol, 2018). Gràcies, Núvol! Feu clic aquí per llegir la ressenya Tweet
Llavor Cultural publica el que he sentit tot llegint Jordi Roig. Feu clic aquí per veure-ho. És el temps que dediquem La reflexió sobre la possibilitat o no de redempció quan la vida és tan injusta que només pots Escopir al fang. Una vida on els deus es lliguen a la tanca com si fossin …
Tweet
Blau argila (Meteora, 2018) d‘Esperança Castell Rodriguez L’Esperança dedica el llibre a les seves àvies i a les seves nétes, com si el dediqués a la memòria i a la vida. M’ha fet pensar en el títol: les àvies serien blaves i les nétes d’argila. Com Màrius Sampere, i el cito ara que ha marxat …
Per a aquest embruix cal l’ocell de plomes safir rosa i la penyora de la pols del teu vestit. Tres pensaments forassenyats ennierats en un pit que alleti. Plor de corall esponja recollit en un didal sagrat. I el perfum de set sospirs. Del meu llibre Si goso dir-li un mot d’amant Fotografia: Maria Partegàs …