Premi de Poesia Catalana J.M. López Picó de Vallirana 2017
Pròleg de Jaume C. Pons Alorda
Llavor Cultural publica el que he sentit tot llegint Jordi Roig. Feu clic aquí per veure-ho.
És el temps que dediquem
La reflexió sobre la possibilitat o no de redempció quan la vida és tan injusta que només pots Escopir al fang. Una vida on els deus es lliguen a la tanca com si fossin gossos, però no, perquè als gossos se’ls assassina. Una vida marcada per un temps personificat, un tems dens i cru. Uns personatges que només tenen el suc de les ferides. Una vida contaminada per les experiències vitals del jo poètic que ens parla de soledat, de malaltia i de mort. Culpables de no res, protagonistes i jo poètic, se senten marcats a foc per les circumstàncies. Somni s’escriu sense el puny a la i. Amb força i vehemència, com per restablir l’inevitable, en Jordi Roig li posa ales als cucs i enfanga la veu perquè ha sortit a la nit i els estels han fugit a un altre llibre. L’aire és amarg com un glop d’emergència, l’aire dels suburbis de la pel·lícula dirigida per Paddy Considine i l’aire de l’últim dia d’abril.
Jordi Roig ens explica en decasíl·labs perfectes, del primer al darrer vers, escenes d’una pel·lícula que aquí es va titular Redempció (títols en majúscules) travessada per la cruel experiència de la pèrdua que el jo poètic va desgranant (títols en minúscula). El resultat és que el lector, espectador privilegiat, se sent identificat amb els personatges i amb ells sua sang i ràbia, desconsol i embrutiment. Ja no seu a la cadira còmoda, butaca del cinema, sofà de casa, cadira dura i freda de la sala d’espera d’un hospital, banc de l’autobús, tamboret de la cuina. Ja no seu. Fa les maletes i marxa amb el poeta, amb les maletes del poeta, sota un temps dens personificat amb atributs que ni de lluny són amables, però el lector marxa a pas àgil per les diferents escenes, ha fet les maletes. Amb el poc que pot cabre en una maleta, amb l’imprescindible, amb allò que ha aprés, amb el que ha perdut. O només amb els records, aquells que li fan tant de mal que no els vol deixar anar.
Escopir al fang de Jordi Roig ple d’imatges terribles, dures i significatives empresona al lector amb el filferro rovellat d’unes vides desfigurades on l’amistat, la mica, mica, d’amor, és l’única possible redempció. Podrà el lector de la mà d’en Jordi Roig passar de puntentes sobre el fang tot i que no hagi entès mai la missió d’una rosa?
Fotos de la presentació d’ Escopir al fang a la llibreria Jaimes de Barcelona
