Ùltim record de l’Àrcadia

Últim record de l’Arcàdia (Pont del petroli, 2020)

Jordi Tena Galindo

L’Arcàdia, aquest lloc imaginat per poetes i pintors on regna la felicitat, la bonhomia i la pau. Una utopia. Un exemple de vida en el mite grec, un lloc idíl·lic on vivia Pan, el déu del bosc,  amb nimfes i dríades. Recordem les bucòliques Èglogues del poeta Virgili.

Com un record d’allò que fou el goig de viure, el poeta Jordi Tena ens ofereix amb la ploma i la paraula  un recull de poemes basat en la reflexió sobre la felicitat i la vida, una vida plena. Una vida actual, injusta, incerta, molt lluny de la utòpica Arcàdia somniada, en aquests moments només alimentada amb l’energia que ens donen els petits moments feliços. Aquell moment va ser una vida.

El camí és ple de pedres
però hi ha una veu a l’horitzó
que et crida, incansable pel nom.

El llibre es divideix en tres parts: “Visions del paisatge”,  “Presència fosca” i “Últim record de l’Arcàdia”.

Tot el que rau dins un ésser humà, com en el poema “Vida secreta”, i la llum que ens empenys i ens motiva.

L’energia lluminosa
que ens reforça.

Com diu el poeta en el poema «Espais de llibertat» cal preservar l’esperança d’un possible canvi.

Tots els moments en un sol vers
pot canviar l’estat de les coses.

I així el poeta evoca sensacions, poetes, alguna noia, París, barris de Barcelona, espais i paisatges, oferint-nos moments únics plens de sensibilitat i emoció, com píndoles per guarir-nos. Llocs plens de vida i alegria, bullici real ple de colors, remors de festa. I buscarà el vers heretge com Ovidi Montllor, perquè Jordi Tena sempre ha tingut aquest deix agosarat i rebel dins seu.

Tot eren mots, també el silenci escriu en el poema “Tertúlia política” i el veig a ell, el poeta, quan calla i escolta, i el seu silenci parla, entremaliat i sever alhora, per guarir la ceguesa.

Vides paral·leles, la cara oculta de la lluna, aquell verí, les tenebres de l’heroïna, el camí de fang, cridar auxili. La “Presencia fosca” que Jordi Tena ens descriu a la segona part, com si volgués deixar constància del destí incert, del barri que s’encongeix, diu en un vers. Però si busques entre les deixalles pots trobar un vell ideal que no caduca. Sempre l’esperança, sempre una minúscula Arcàdia.

L’últim poema de la segona part es titula “Ishikawa”,  com si el poeta ens volgués fer adonar que poema rere poema ha confegit un diagrama d’Ishikawa per arribar a l’arrel, per saber quines són les deficiències i com la seva suma ha produït el desastre. Com diu la frase atribuïda a Einstein: «Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix.»

Les armes han de ser
la ploma i la paraula
per vèncer els protectors de les divises.
Una altra societat
que pinti nous paisatges
vestint anhels per a una vida plena.

 

Subscric el vers amb què Jordi Tena acaba el llibre:

i un dia aquella Arcàdia haurà de reaparèixer

 

Jordi Tena, al Palau Alòs, a la presentació de «Reviu la flama», un altre dels seus llibres.