Temp(teig)s de Lali Rivera (Voliana edicions, 2015)
El temps de la Lali, el nostre, que tempteja la pell, els mesos, els arbres, les cireres. Els anys de la mare en el seu cabell fi. La lluna migpartida en el terra del seu (nostre) carrer. Ella, la poeta, nosaltres en els seus versos, esventrant aquell matalàs vell que ha recollit la nostra història, per tornar a començar, per retrobar l’essència.
A la tasseta blanca/ de les hores gandules aquell temps que no podem esborrar.
I entre les dents, ben custiodada,/ la màgia. Per sobreviure al dol, a l’enyor, al passeig del temps.
Felicitats, Lali Ribera!
