Invitació, insinuació… són les dues paraules que vénen al cap –o al cor?- amb més insistència en llegir Si goso dir-li un mot d’amant… Una insinuació que convida com una carícia feta amb el tou del dit, i que, com totes les insinuacions, cal contestar. Per això la resposta que més s’adiu a la insinuació del títol, és un sí condicional, per allargar el joc, per fer-lo més atractiu, i –per què no ser explícits?- per augmentar el desig (Què passaria si acceptés el mot que em regales?).
Del pròleg del llibre de la Cinta Arasa
Portada d’en Pitu Álvarez
He memoritzat les teves mans.
Vull aprendre’t.
També et sé la festa,
les paraules que escrius amb els ulls
i el gest per dir potser.
Et desconec el blau intens.
Si el vols llegir sencer, el pots adquirir a:
Si el vols comprar a Amazon fes clic aquí