» Dones d’Heura » obté el » Jordi Pàmias » de Guissona

 

Aquest dissabte passat, 23 d’octubre de 2010 no l’oblidaré mai, a la sala de plens de l’Ajuntament de Guissona, el portaveu del jurat, en Josep Borrell, llegia l’acta del II Premi Jordi Pàmias de Poesia i deia que el meu poemari Dones d’heura era el guanyador. Em vaig emocionar! Tenia tanta il·lusió dins meu! L’alcalde, el Sr. Josep Cosconera, va dir-me, quien la sigue la consigue, referint-se que l’any passat vaig obtenir una menció especial en el I Premi de Poesia Jordi Pàmias.

El diumenge la notícia sortia al Diari El Segre. També podeu llegir el que en diu l’amable Claustre Oliveres, secretaria del jurat, al web de Guissona.

Xesco Grau, Francesc Pané, Josep Borrell; l’Alcalde, Josep Cosconera; jo; el poeta Jordi Pàmias; la regidora d’educació, Angelina Infante; l’editor, Lluís Pagès, i Robert Cama	Josep Borrell llegeix l’acta
	.

.

 Dones d’heura neix del diàleg entre els quadres de la meva amiga pintora i fotografa M. Rosa Vila i els meus poemes. Neix de l’empenta i la valentia, de les ganes de sentir-se dona i viva.

DonaTu i jo som dones d’heura. Embellim murs i tanques en establir diàleg. Som catifa de somnis, graons de sol, un vals d’arrels menudes. Dia a dia inventem la no-rutina. Amb els peus ferms ens vestim d’aire per ballar amb estels. Som dones d’heura, podem ser alades, arrel, estiu, bressol, deix…i mans! Sobretot mans obertes, fulles que acaronen pedres. Suspeses en el vertigen blau que ens teixeix. Llaços que nuen mans.

M Rosa Vila Sinfonia en Blau de Tardor Oli sobre tela 80 x 80 cms.