Poesia a la Frontera
Poesia a la frontera, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, han escrit en la llengua que millor reflecteixen els seus sentiments: en llengua castellana, aragonesa i,o catalana, sense tenir en compte els seus orígens i que millor que aquest treball; poesia a la frontera, esdevingui en el llibre que anyalment s’edita coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya
El llibre el podeu adquirir a través del
blog de la Llibreria Serret
Marta
Llegíem poemes
Santi Borrell
Santi Borrell ha tingut cura de Poesia a la frontera
(March editor, El Vendrell, 2011),
Trobada d’escriptors Ebrencs
Una de les meves aportacions a Poesia a la frontera
és aquest poema:
Àngelus
M’han imposat un límit.
Hora de l’àngelus.
S’obre la porta de ferro,
una raqueta
m’interroga els racons
i m’escorcolla les butxaques.
Sempre xiulen les sabates.
Vénen de l’altre cantó,
els peus,
de mena il·lícits, fugissers.
Comunicació.
Surt ella.
La veig, tan diferent…
Barrots i vidre doble,
Micròfon rovellat al mig.
Ella plora. Gèlida, suo.
Un riu d’aigua neix dins meu
i travessa el passadís tèrbol.
I brolla en cada cubicle,
incomprensiblement.
Un riu d’aigua infinita neix.
Neix de la meva veu
que crida per fer-se entendre,
i s’esmuny pels ulls apagats
de les dones
al límit de la consciència.
No s’adonen
que han viscut a la franja,
arrenglerades, de la incoherència.
No he fet res.
Salut pública?
Atracament a mà armada.
Còmplice de tràfic.
No sóc ningú.
No sé què faig aquí.
I la meva advocada? Diners.
Ella plora, plora des d’uns ulls
maquillats d’odi profund opac
i ràbia vellutada.
Mirada presonera, com ella,
de drogues diverses.
M’he ferit en veure-la
dins una bassa negra.
M’he ferit.