Ningú com tu de Sílvia Romero i Olea i Manel Jovani Gamundi (Stonberg, 2024)
Quan jo era menuda el pare em duia de visita a casa la tieta Rosa, una dona soltera, ja molt gran, amb una vida intensa. Ara penso que el pare l’ajudava amb els comptes del banc o algun negociet que ella tenia. Vivia molt a prop de la plaça Medinaceli, al carrer ample, un carrer distingit amb cases nobles i palauets. Mentre el pare despatxava amb la tieta Rosa, jo jugava amb un joier folrat de seda, verd pàl·lid, estampada amb unes petites flors de lis, que ella em confiava; per a mi era un tresor. Quan va morir me’l va deixar en herència. En un canvi de casa el vaig perdre. Però no he perdut el record d’aquell pis regi en un edifici singular d’escala ampla i entrada senyorial per a carruatges.
Ningú com tu m’hi ha fet pensar. El carrer i les seves cases no han canviat gaire. Llegeixo el llibre i m’hi veig al costat de Pasquala, la serventa, caminant pel carrer ample per arribar a la plaça de la basílica de la Mercè. Aquell joier podia haver estat una de les peces del museu del seu senyor, en Lluís Gilabert.
Si una novel·la s’acosta al lector, si li desvetlla records o sensacions, crec que la converteix en una novel·la estimada.
Ningú com tu narra la història d’amor, ambientada a mitjan segle XX, exactament el període comprès entre el 1933 i el 1973, en un entorn hostil, entre una jove serventa i el seu senyor, un important empresari de la burgesia barcelonina i gran col·leccionista. Com a rerefons i evidentment influint en els fets que s’hi narren: la guerra civil, la postguerra, el paper de l’Església, la corrupció dels poderosos, tot plegat una falsa moral per encobrir el mal. El fil conductor recau sobre cinc coratjoses dones i la seva admirable capacitat de sobreviure. Pasquala, la protagonista; la seva germana Pilar; Gabriela, tia d’ambdues i republicana fins al moll de l’os; Antonieta, veïna i gran amiga, que romandrà al poble natal, Vall-de-roures; i Vera, nascuda a França i educada en un clima de llibertat. Vera és una jove apassionada per la Història que treballa en la seva tesi doctoral. Llegim a la pàgina 426:
Vera, en aquests moments de la redacció de la tesi, està estudiant l’origen i la pervivència de la maldat humana perquè vol determinar de quina manera les dones han sofert, sofreixen encara, l’opressió d’un món marcadament masclista i patriarcal.
Vera està captivada pel concepte “la banalitat del mal”* i em sembla especialment interessant quan podríem considerar que tota la novel·la és una reflexió sobre aquest tema, encara que a menor escala.
… per què ningú sembla personalment responsable, però sí cruelment còmplice, de les majors catàstrofes de la història?
A Ningú com tu les catàstrofes de la història es tracten des de les repercussions en el dia a dia de les protagonistes alhora que s’aprofundeix en la seva psicologia. Així és com la magnitud de la història ens arriba al fons del cor, igual que tots coneixem més la guerra civil pel que explicaven els avis o els pares que per un manual de política econòmica.
Tots els capítols de Ningú com tu acaben en un text epistolar. Algú rep una carta, o algú escriu una carta, que nosaltres compartim com a lectors, així, de nou, els autors ens acosten als personatges i a les seves vides. Els felicito per aquesta encertada idea.
Aquesta història d’un amor prohibit mostra els desequilibris socials i la dramàtica lluita de cinc dones sense caure en tòpics ni convencions romàntiques.
Marta Pérez Sierra
Desembre 2024
*El concepte de “banalitat del mal” va ser formulat per la pensadora jueva Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal de 1963.
