La pedra i el marge

Gràcies Manel Rodríguez per la ressenya al teu blog La pedra i els marges.

«Quan la paraula és cos» la podeu llegir si feu clik aquí

 

 

«Punta de plom respon a aquest estadi superior de l’experiència poètica, com hi responia el llibre anterior, Escorcoll, i en general els altres treballs de l’autora. Per aconseguir-ho cal no solament trobar una clau argumental i temàtica prou sòlida sinó ser capaç de mantenir la tensió creativa a un alt nivell i concentrada en un temps ben acotat. Cal sobretot, amb totes les destreses d’un ofici que Marta Pérez i Sierra ja administra amb indubtable mestratge, tenir molt a dir i tenir la necessitat imperiosa de dir-ho pouant de l’experiència més profunda, escrivint a vida o mort tot maldant per véncer les quimeres íntimes més persistents encara que les sapiguem dolorosament «immortals». Cal tornar als orígens, cal reescriure el mite, cal obrir-se en canal: cal donar la paraula al cos, cal fer-se paraula. I cal, òbviament, que les peces que componen el conjunt, cada vers i cada poema, brillen amb llum pròpia. La partida poètica final és juga al capdavall en aquest tauler, i és ací on Marta Pérez és una autèntica campiona.»

Fragment de «Quan la paraula és cos» de Manel Rodríguez