Ahir vam anar a veure Hoy tu pluma brillará a la Sala Fènix de Barcelona.
Hi serà fins el 25 d’abril, tots els dijous, a les 22h.
En un ambient distés, tot prenent una copa, comença l’espectacle amb un diàleg musical piano clarinet que ja t’anuncia la festa. Martirià de Borja i Joan Trabal, en total complicitat amb Pere Cabaret, són el contrapunt irònic, la veu que diu ei que estic aquí, que a mi també m’ha passat això que cantes.
Pere Cabaret ens canta la seva història, es confessa públicament homos*****, es riu dels seus errors i relativitza els dels altres. Crec que riure guareix les ferides, i en Pere ho sap fer. Ahir, cada un del públic va fer un exercici d’introspecció mentre reia, somreia i s’emocionava amb el text i el gest dels actors. Tots vam superar el pànic, aquell pànic absurd que se’ns posa sota la pell i ens immobilitza, el pánico al papel de albal, i ens vam lliurar a sentir la vida com un impuls, tot seguint la increpació de Pere Cabaret, abreté de orejas.
Com diu Isabel Franc, a la vida dels gais i lesbianes no tot és tràgic. Com a la vida de qualsevol altre, sigui quin sigui el seu gènere i la seva preferència s*****. Cal saber trobar la part còmica, allunyar-se del dolor i saber riure’s d’un mateix. Ahir, en vàrem aprendre una miqueta més sobre l’alegria. Va ser el nostre debut.