Un llibre de poemes diferent i atrevit. Fora dels límits cap a un fred glaçat. Batega desacord als polsos del jo poètic, una dona, que des del seu cos, els seus ulls, el seu úter… pareix la plenitud. Un desacord com el de les llums i ombres de Caravaggio. Que som cos, que som pell, que vivim en un clarobscur permanent amb un sacre fet miques, que vivim esgarrapant desesperadament la pedra tot cercant un altre estrat profund i blavós per sospesar el dolor de l’aigua. Amb l’instint ferit, amb les genives irritades de tant encerclar el llum com lluernes obsessives, remenant el que som i el que no som, una introspecció cap al nord. Desarrelada en un món desballestat que fereix l’epidermis fins a l’abisme. I en ella totes les dones poetes, com Alejandra Pizarnik amb ulls d’aigua. I en aquesta introspecció arriba el fred extrem, l’àrtic…
Quan me’n vaig de mi em dius
que és una extravagància boreal.
Perquè t’has fet de gel i el tacte no et respon sota el glaç, era el blanc sobre blanc, gairebé sense passat. Potser la mort t’acollirà, de fet, ja dus posada una mortalla. La geografia del teu cos difuminada, prompte a infantar peixos gats, perduda en el teu passat lluny dels peixos gats condemnats a existir, que alimentes amb fulles seques en les “Variacions d’un bany de bosc”.
Extravagància boreal amb ironia i tendresa ens situa més enllà del nord per reflexionar sobre els nostres propis clarobscurs, sense límits.
