Felicitar a en Ricard Mirabete pel seu últim poemari Esdeveniment (3i4, 2017), amb els seus poemes ens ha regalat un espai on ser més enllà de nosaltres mateixos. I ho ha fet cercant l’essència, despullant cos i ment, que només restés poesia. Aleshores l’esdeveniment. Com diu Vicenç Altaió en el pròleg: la poesia és el lloc ideal per l’esdeveniment.
Les representacions mentals tenen la capacitat d’iniciar l’acció. Creiem alguna cosa, la imaginem, i aleshores esdevenim. El poemari ens qüestiona la capacitat comunicativa del llenguatge per assolir ser esdeveniment. A través dels seu discurs poètic Mirabete desfà analíticament els conceptes que componen els poemes. En fer-ho permet diverses lectures i posa de manifest que sovint la claredat d’un text no és sovint tan certa. Tot és susceptible de recordar.
Mentre
la petja dels dits
fulgeix.
Recorda.