Els Pastorets d’Esplugues tenen la seva pròpia tradició: oferir cada any propostes noves i trencadores basades en els Pastorets de Ramon Pàmias o Folch i Torres. Aquest any Tot fent Pastorets ha estat la versió innovadora i realment trencadora amb què l’elenc de Pere Cabaret (autor i director) i Ruth Estrada (dramatúrgia) ens ha sorprès. Pere Cabaret és també l’autor de la lletra i la música de les diferents cançons que configuren aquests pastorets musicals excepcionals.
Per Nadal com sempre ja és tradició
fer els pastorets!
Amb l’habitual música de cinema, que com sempre obre la posada en escena dels mítics Pastorets a Esplugues, comença el que esperem que sigui una obra de teatre i que no, que es converteix en un assaig inesperat, un assaig on el director no es presenta i cada un dels actors reclama els seus drets i les seves pretensions d’actor incomprès. Com la dimonieta diva a qui no li agrada fer Els Pastorets, i ens ho canta i escenifica amb passió i contundència (felicitats, Mar!); o la Laura, l’apuntadora enamorada de la literatura, que acaba regnant dins el cor dels humans tot fent de Satanàs. Preciosa l’escena entre la Paula i en José, la lluita entre el bé i el mal. L’arcàngel Gabriel, en José, precís i harmoniós en contrapunt amb un Satanàs, la Paula, que figura que no se sap el paper, i tremola de cos i de veu, com li pertoca al mal, que aquests actors saben vèncer.
Els vint actors, entre tres i vint-i-dos anys, es mouen per l’escenari escenificant un autèntic desordre, el caos més peculiar que un espectador pugui imaginar. Cada un va a la seva, a toc de xiulet la secretària de direcció intenta posar ordre (enhorabona, Júlia!). En va! Angelets i dimoniets es barregen dient la seva entre les ratlles de l’excels test de Folch i Torres. Però això que dic no és cap crítica, al contrari, és l’elogi més gran que se m’acut. He fet molt de teatre, sé molt bé el que passa entre bambolines i quan un trepitja l’escenari, el que és deixar la ment en blanc i ser un altre. Si tot segueix un ordre, és com un fil que t’estira i et porta d’una escena a una altra, però quan el que et condueix és un caos desfermat, la cosa es complica, ni que sigui pactat.
L’Adrià, un dels actors, és, a escena, l’encarregat d’organitzar els actors més menuts, els angelets i dimoniets que tanta gràcia ens fan; sí, a nosaltres, però no pas a ell, que no para de dir “tenim un problema” en un i mil intents desesperats que els menuts esbojarrats li facin cas. Admirables aquestes escenes. La vida és un sac de problemes, diu en un altre moment, en una de les cançons, però ells saben com fer via i fer-nos riure sense parar. Problemes? Quins problemes?
Si els vols resoldre molt abans
no pots parar per fer un descans
quan apareixen resulten delirants!
La parella còmica de pastorets Rovelló i Lluquet, personatges dels Pastorets de Folch i Torres, són en aquest peculiar assaig dos pastors i dues pastoretes que ens expliquen acudits de Nadal mentre TV els entrevista. Perquè en aquest assaig els mitjans tècnics no s’estalvien. Des dels operadors fins als càmeres, el tècnic de llum o el de so, passant per les contínues referències a la televisió que ens directe emet l’assaig com la gran notícia del dia, o l’ús del vídeo com a recurs teatral, veiem com la tecnologia forma part d’aquesta nova mirada crítica dels pastorets d’Esplugues.
Vull ressaltar els quadres plàstics que adornen les diferents escenes. Precisos, ben muntats, cuidats cada un dels detalls, com un ball.
I expressament he deixat per al final comentar la música, les cançons amb to canalla que formen part de la dramatúrgia de l’obra i que són les que donen aquest punt de diferència, les cançons i les veus infantils que les canten. I com canten! Amb personalitat, no com a nens petitois, no, com a persones que exposen uns fets que per a ells són reptes per resoldre. Les cançons de Tot fent Pastorets retroben el musical més autèntic, la picardia, el guiño del cabaret que et fa somriure.
Aquests pastorets, integrats del tot en la línia de L’Avenç d’Esplugues, ens ensenyen com afrontar el que passa a la vida, que a la vida sempre passen coses, i el problema no és el problema, sinó com afrontes aquest problema.Felicitats Lluís Tarré
Els aplaudiments amb què ahir diumenge acomiadàrem aquesta obra són més que merescuts. Ens van fer riure, ens demostraren una gran professionalitat. Menuts però grans actors. Com el nostre petit país, que ahir es despertava a un nou camí, ahir també les tradicions potser prenien un nou rumb. Endavant, Pastorets!
Marta Pérez i Sierra
11 gener 2016
