El teix i la gasela (Pont del Petroli, 2025) de Jordi Tena
Som tot allò que ens ha precedit, som la molsa secular al ventre, l’escorça del teix ancestral, els camins i l’aprenentatge antic. Com va dir Maria Climent en el seu llibre A casa teníem un himne (L’altra editorial, 2023): Som com una relíquia, un atavisme, un papir de cinc mil anys.
A la primera part, “Branca de teix”, el poeta s’identifica amb el teix, un arbre que pot viure 4000 anys amb un significat místic i sagrat. Un autèntic vincle amb la terra i els avantpassats dels seus habitants. El teix protector marca els meus passos.
Però si no avances, si no t’identifiques amb la natura i no sents que tu ets part del tot…
Dormo jo
i ho fa l’arbre mil·lenari.
En alguns poemes fa esment de la crua guerra civil que va destrossar tantes vides. Dels homes i dones supervivents i resilients com el teix.
El cabell torna a néixer
més fort, en forma de branca
de fulla perenne.
La segona part, “Gasela a contrallum”, la que fuig del mal inconscient de tants anys. La que mira endavant. La que simbolitza el futur. El que fórem i el que hem de ser. Recordo la Gacela de Federico García Lorca on l’amor i la mort hi conviuen.
Gasela, corre,
travessa els prats,
que arribarà
la negra lluna.
Hi ha una clara similitud en el poema 11 de Jordi Tena: Un nen ha mort / en un celobert fosc i els famosos versos de Federico: Todas la tardes en Granada, / todas las tardes se muere un niño. La idea de la potencialitat del futur i de què la mort passa i en ella mateixa hi ha la vida.
Acaba amb un poema epíleg que per a mi resumeix encertadament tot el llibre.
Tornarem a beure la saba antiga
dels vells ancestres,
tamisat pels colors nous
del camí que emprenguem.
Marta Pérez Sierra
Març 2025