Voldria que el present fos pedra,
que en respirar, el temps
no moris tres-cents seixanta-cinc dies.
Indultaria l’any quan acaba
per celebrar tot el que de bo,
de bell, de generós…
hem fet.
Ompliria
l’esquerda primíssima
que separa els anys
amb liquen de les teves ungles,
mare terra,
i m’enfonsaria fins al teu centre
per vestir-me de magma
i brindar amb aigua
del riu primigeni.
Cap d’any 2012
Marta
Lúltim dia de l’any a Cal Ros