Atrevit, desvergonyit, sense pèls a la llengua, sense manies per saltar-se l’ordre establert i escriure el seu dia a dia en què moltes emocions es barregen en cada un dels poemes. La reivindicació d’una societat sense opressions, sempre a favor dels més dèbils. Immigrants amb carros d’un súper, ple de ferralla, putes al Paral·lel, la nit avergonyida i el poema com un crit revolucionari.
Camino la ciutat buida escriu Castillo mentre la vida es despulla com una noia que vol sexe per reivindicar les hores de vida que li queden. La descoberta de la sexualitat barrejada amb la reflexió sobre les injustícies socials en una trajectòria on la realitat, com un dolor que punxa, deteriorada, ens condueix a la mort.
Per si us interessa llegir l’entrevista de Lluís Llort a El Punt Avui