Beneïda sigui la serp

 

Beneïda sigui la serp (Godall edicions, 2018)

Sònia Moll Gamboa

 

«Beneïda sigui la serp

que ens va ensenyar la desobediència»

(Anise Koltz)

 

Si una amiga li explica a la Sònia que està amoïnada perquè algú li està fent la vida impossible, la Sònia, en broma, empàtica, diu que té una katana per a aquests casos i que ella en persona anirà amb la katana a defensar-la. L’escoltes, t’imagines la situació i rius, i et sent alleugerida, l’amiga t’estima incondicionalment. Amb Beneïda sigui la serp, la Sònia ha sortit a regalar-nos a tots una katana poderosíssima de paper escrit per aprendre a defensar-nos: amb les seves reflexions fetes des de la pròpia experiència, ens dona arguments i poder. Des de la seva columna a la Directa, ella, poeta i lingüista, ens transmet des de la ciència de les paraules el seu compromís amb la vida. Ens apassiona i ens empodera. Beneïda sigui la serp és una recopilació de columnes en les quals tracta de temes socials, de gènere, d’injustícies, de fòbies… Principalment ens ajuda a reflexionar sobre la funció i el lloc que cada un juga en situacions com les que descriu. La Sònia diu que no és tan fàcil connectar amb el que necessitem; per això, si cal, desobeïm per avançar, per ser millor persona, més fidel i autèntica a una mateixa. Diu a la pàg. 147: “Tanmateix, ser capaç de connectar amb aquestes vulnerabilitats, amb el malestar corporal que es manifesta quan ressona en el present qualsevol de les experiències traumàtiques que qui més qui menys ha viscut en algun moment de la vida, és justament el que ens pot permetre mantenir un equilibri amb els propis recursos”.

La Sònia Moll visibilitza en les seves columnes diverses crisis: la de la política (“La notícia m’ha esclatat a les mans com un petard de metxa massa curta. Cuixart i Sánchez detinguts sense fiança. Enmig del soroll tenaç, compromès, solidari, se m’ha obert a dins un silenci de mort”, pàg. 181); la dels migrants, sensació de cul de sac, diu la poeta; la de tenir cura de familiars malalts, un sistema sanitari sovint pervers, un sistema que provoca sentiments com aquest que descriu a la pàg. 157: “I torno a trobar-me amb el no-puc-no-vull-no-puc-no-vull travessant-me el coll i la vida davant la situació de dependència d’un altre familiar proper”.

Fets de pell, de pell a pell; potser per això, com la serp de la faula budista, xiula per avisar qui és, es despulla, es desprèn del que és sobrer, per renéixer. La Sònia ens proposar canviar, per un moviment en xarxa, com un efecte dòmino: si canviem una a una, canviem totes, tots.

I acaba un 20 d’octubre de 2017: “Beneïts els somriures, la solidaritat, les abraçades, les mans amunt. La resistència. Beneït qui desobeeixi les lleis injustes. Beneïda tu, petita, quan necessitaràs també, amb tot el cos i amb tota l’ànima, desobeir-les.”

Beneïda tu, Sònia per ajudar-nos a acceptar el que som i a treure el coratge que amaguem dins per ser el que volem ser.

 

PUBLICAT A NÚVOL.COM fer clic aquí per llegir-lo

Deja un comentario