Begonya Mezquita parla d'»Un bonsai dins meu»

Ella es posa la camisa de dormir de randes de la seua àvia i mamprén el viatge al país dels somnis eròtics, a cavall d’unes cuixes morenes que l’enamoren, valenta i despentinada. Juga i riu entre les quatre parets del seu pis del barri Gòtic de Barcelona i es confessa addicta als plaers més imaginatius. Fàcil i convençuda, “s’eixarranca” els dies de cada dia i planta la seua bandera a la llum taronja d’un capvespre de diumenge, desvestida, seduïda per la carícia suau d’una ploma fina. Qualsevol lloc és bo per a una bona refregada: l’andana d’una estació, ca la modista, el balcó de casa, un hotel, el fil telefònic, una pàgina porno d’internet.

(fragment)

Gràcies Begonya Mezquita per escriure amb tanta bellesa aquesta ressenya!

Fes clik aquí per llegir-la