Arc
Estic tan cansada del brogit,
del soroll imprescindible
perquè surti l’arc de Sant Martí…
La teva aroma moscada,
la corda que baixa al pou
obstinat de la culpa i la por.
Esplendor a l’herba, cicatritzada,
flaire de pluja i boira. Malenconia,
set colors a les pestanyes.
Violeta i mandarina,
corba dels teus ulls
quan vences
la foscor.
Dins Escorcoll (Ed del Buc, 2019)