El meu amic Antoni Fortuño recita dos poemes de «boCins»
[soundcloud url=»http://api.soundcloud.com/tracks/97008555″ params=»» width=» 100%» height=»166″ iframe=»true» /]Gràcies Anton! Un petonet!
IV
IN.
Penyora del meu amor
la teva veu incorpòria.
Entres
per les vies de so
dins meu.
I a ritme d’onades i gavines
somous pubis i cuixes;
vocals tòniques besant-me!
V
Només tu en la meva pell
des del jorn de maduixes i petons.
Tornaré a tu
per xuclar la nit,
molt a poc a poc,
si el teu desig,
com un estel,
entre els meus pits,
cau…
(inclós en l’SMS il·lustrat – il·lustrat per Mariona Sánchez)
*