“Buit de març” de Rosa M. Arrazola

Jordi Margarit parla de Buit de març de Rosa M Arrazola. Un encertat anàlisi d’un llibre molt i molt potent.

“Buit de Març” RmA 2017

 

“Sóc el sexe tant dèbil que a tants mascles els cal.” Un petit fragment d’un dels poemes que conformen Buit de Març que, d’una manera molt concreta, ens defineix a la perfecció, des de la contundència d’un llenguatge precís, el que ens vol fer arribar en tot aquest poemari la seva autora Rosa Mª Arrazola.

 Aquest és un poemari que pot definir-se com un recull de reivindicació de la feminitat, en tots els seus conceptes, amplituds, magnituds i realitats. Cal observar que no estem davant d’un llibre feminista. Bàsicament perquè de manera constant i volguda la seva autora surt del tòpic habitualment imposat per qualsevol món que acabi en ista o isme, i per tant, que obligui, d’una manera o altra, a seguir o acatar unes normes i obediències molt concretes i molt rígides; en les formes i en el contingut. Unes normes i obediències que no haguessin permès a Rosa Mª Arrazola poder mostrar el que sent i pensa en cada poema, des de la seva experiència personal i professional o simplement des de les ganes de poder expressar-(se) lliurament tot allò que vol dir. I sense que cap corrent ideològic imposi el que podria anomenar-se poesia políticament correcte, segons alguns cànons marcats per associacions, massa vegades, maniqueistes en els seus plantejaments de com ha de ser i pensar i què és i no és bo per a la societat actual, en ple segle XXI.

És un poemari escrit per a una dona que es mostra dona i rebel. Dona i rebel contra tota norma, sempre masculina, que exigeix imposar-se per damunt de qualsevol idea. Una idea més perillosa quan a més es vesteix amb el vell hàbit de la llei o de la cultura.

D’una dona, la Rosa Mª Arrazola, que reclama ser dona i sentir-se dona sense haver de donar cap mena d’explicació a ningú. Sense haver de disculpar-se per les seves pròpies formes femenines, sense haver de demanar perdó per la seva naturalesa orgànica, sense haver de donar raons sobre les seves decisions personals i sense haver de donar cap explicació del perquè de les seves emocions i pensaments.

I tot això ens ho presenta des d’un sentiment íntim i personal. Des d’una llibertat inherent alhora d’escriure, en estil i contingut. I des d’un text ric en el joc de paraules, quan convé, o molt directe en el contingut, com podria ser el cas del poema “Dòmina”.

Buit de març és un poemari que es llegeix i cal ser llegit en i des de l’arrel i l’essència de la feminitat, des de tots els universos i mirades possibles. És un poemari viu, amb ganes de no deixar al lector/a indiferent davant les diferents reflexions que planteja. I des d’una poètica sempre confegida entre el missatge latent i el joc de paraules, propi de la poesia, diferent a cada vers. Malgrat tots ells conservin una mateixa tinta bàsica, tant en el fons com en la forma.

Així es pot trobar, com a exemples, quan parla i, si cal, denuncia la vida sempre desagraïda i socialment infamant de les dones que es dediquen a les feines de la llar i de la neteja en general: “Et neteges el cor a la galleda d’aigua bruta i toques el lleixiu que no emblanqueix, la fosca que fa temps que t’acompanya.” O quan participa del record d’un passat encara negre i massa vegades vulgaritzat, com és el de les guerres i els camps de presoners/es i de concentració de l’Alemanya Nazi, al llarg de la Segona Guerra Mundial, amb el poema “Ravensbrück”. Una poesia directa, clara, expressiva i, una vegada més, molt contundent: “Obligades a fer armes per empreses del terror (…) Us mataven els nadons per veure’n les reaccions.”

Per acabar aquesta breu reflexió sobre Buit de Març, afegir tres idees que cal considerar i tenir en compte com a acotacions finals.

  1. Una primera idea:

Seria en la manera com l’autora, Rosa Mª Arrazola, ens presenta el poemari. Un poemari dividit en tres clars capítols Fartes, Fortes i Plantades. Uns capítols que per ells mateixos ens diuen quin és el plantejament del poemari, sempre radical, alhora de defensar i explicar i denunciar un seguit de fets i d’idees. Malgrat siguin des d’uns versos que poden passar com a inofensius.

Així, es pot definir de la següent manera:

  1. Fartes: De ser menystingudes i maltractades, des d’un ampli espectre.
  2. Fortes: Alhora de poder afrontar les constants reivindicacions i humiliacions, encara
  3. Plantades: Per poder dir PROU. Mentre ja ningú les mourà alhora de fer-se presents, de ple dret, en tots els àmbits socials i personals de la vida.

 

  1. Una segona idea:

Seria saber i recordar el fet que la Rosa Mª Arrazola com a artista global, com a ella li agrada definir-se, no només escriu poesia des de la metàfora o el joc de paraules. Sinó que li agrada implicar el fet de la imatge i l’element visual en alguns dels seus poemes. Això ho podem observar i llegir a “Antagosíl.laba” o “Beat Generation”, com a exemples concrets.

 

  1. Una tercera idea:

Seria el que pot representar, de manera més fefaent, el sentit del títol del poemari. Buit de Març, tant buit, que per això la seva autora ens dóna la possibilitat, cap al final del llibre, i en un full en blanc, el que seria la pàgina 101/102, d’omplir-lo amb allò que creiem que pugui completar aquest poemari. Amb les nostres paraules o silencis, amb els nostres dibuixos, en color o en blanc i negre. Un full per omplir amb el que creiem que hi pot faltar o amb que ens vingui de gust deixar-hi; pensaments, idees, somnis… en aquest Buit de Març amb B.

 

Perquè malgrat tot, malgrat la poesia que podem llegir i rellegir en aquest poemari, malgrat les reflexions que ens arriben des de cada paraula i cada vers, encara sabem que ens queda molta feina per fer, a tota la societat, per omplir un Buit de Març amb B, fins arribar, de ple dret, a fer realitat un “Vuit de Març” amb V. “Un Vuit de Març” amb V que sigui ple i que finalment representi la victòria de totes i tots nosaltres. I la resposta, qui sap, a tot allò que ens planteja des dels versos, des de cada mot, la Rosa Mª Arrazola en aquest poemari.

Jordi Margarit

 

Fotografies de la presentació a la llibreria Ona

Deja un comentario