Turó Park

Surten de la universitat i passegen fins al vespre, s’acomiaden al Turó Park amb besades discretes, asseguts en un dels bancs de pedra, el mateix des del qual ella saludava amb la seva maneta de cinc anys al Banyeta, el dimoni, el dimoni!

El vent s’atura entre les fulles de les pruneres vermelles. La noia s’aixeca d’una revolada i abraça el noi per l’esquena mentre li fa un petó al clatell, i un altre a l’orella, de nou als llavis i després, a poc a poc, ressegueix amb la llengua les seves parpelles. No pot parar quieta al banc de pedra, el mateix que recollia la seva curta faldilla emmidonada, blanca, la dels diumenges al matí per sortir a passejar amb el papa i la germana petita, mentre la mama enllestia el dinar i parava la taula. El tortell, a la tauleta cambrera.

Petons robats vetllen l’ombra de les pruneres vermelles. Ho vol saber tot del seu noi de primer de dret; l’alè se li confon amb el fred i amb el delit, té calfreds quan ell li passeja la llengua entre els pits, llepa els mugrons, i sense ni adonar-se’n l’índex s’atura indecís ran de les calcetes; el desig d’ella esclata entre les mans d’ell, i com un mareig el seu cos suau es deixa anar, una fulla més, fins al terra. La llarga trena negra es deslliga i cobreix el cos del noi de cintura en avall, els cabells ondulats sacsegen el ventre mascle, i ella, sirena, s’enfonsa en el llac del melic amb la boca plena, ben plena d’ell.

Lluny la nit blanca de contes infantils, més lluny encara futures nits de blanc lleixiu, d’hospital i por. Avui la nit és el blanc dels ulls dels joves amants.

1335555204219

Foto de El Periódico

Deja un comentario

Your email address will not be published.