Sota el cel del laberint

61UP7ZM5oVL

IMG_5577
Sònia Moll recita a El Pati Blau

Sota el cel del laberint

I Déu en algun lloc Col·lecció Jardins de Samarcanda Eumo Editorial

La Sònia Moll escriu I Déu en algun lloc sota el cel del laberint. Entenguem-nos, ella entra i surt quan vol d’aquest laberint poètic on ha centrat el seu encert literari per fer-ne reflexió i art. En fer-ho ens mostra tots els laberints pels que transitem els humans i ens deixa la pregunta suspesa en el títol d’on és Déu mentre cerquem la sortida. Com aquell que ha perdut un objecte estimat, el títol ens remet a pensar que en qualsevol moment inesperat la poeta trobarà Déu, un Déu que ja té, però que per raons que intuirem en llegir els poemes, ha perdut en algun lloc. O ha oblidat, com aquell mot que tenim a la punta de la llengua, que a estones sembla a punt de manifestar-se, però no, torna a ser engolit pel buit, treu el nas d’esquitllentes i desapareix. Perquè és un Déu que respira en cada plec i replec del laberint on Sònia intenta trobar la sortida. Però quina sortida hi ha als camins entortolligats de la ment d’una mare amb Alzheimer i una filla que la sosté? On és el fil que les traurà del laberint?

Mentre la vida de la mare s’escurça en seny i s’allarga en pors, la poeta desgrana en poemes les seves anades i vingudes per aquest món d’Ariadna sense fil. Pateix, s’enamora, ens mostra el seu propi joc laberíntic de viure, joc que juguem tots, no només els malalts d’Alzheimer.

La poeta, valenta, accepta el dolor i la confusió, aixeca el cap i reconeix el cel. Sempre hi ha un punt de llum, de confort espiritual, una possible sortida.

Potser amb la bellesa dels seus versos Sònia Moll ens anima a alçar el vol per desembrossar el nostre propi laberint.

Deja un comentario