“Sentiments i paisatges” de Carles Cervelló i Montserrat Bassas

 

 

PAISATGES

Fotografies: Montserrat Bassas

Poemes: Carles Cervelló

Témenos edicions, 2018

Us volia explicar que trobareu en aquest llibre de fotografies i poemes:

El vermell d’un capvespre que va minvant fins a ser llum lleugera entre els núvols. Verd de prats que contrasten amb muntanyes rocoses. El gris de la boira o el blanc de la neu. El mar de tots els colors. L’arc de Sant Martí. Les cases pintades amb calç blanca empassant-se tota la llum del sol. Teulades de fang que ens protegeixen, color teula que ens és recer. El mar roig encès, el mar gris plujós. I el poeta, humil i somniador, agraït. El poeta dins la nit, el poeta que és terra, el poeta que sap acollir unes mans i venerar-les. El foc que ens beneeix, la dansa de les flames grogues i vermelles. Els núvols flonjos damunt del prat verd, esquitxat ara i adés de menudes flors blanques, les que no són res. I un bri d’herba. Perquè el poeta amb un bri d’herba ja ho té tot per desafiar, per guanyar l’avenir. Els núvols agressius, plens a vessar de roig i vent, que esclataran sol de capvesprei la llum / ja no ens serà negada, mai més. La llum, la llum d’un far, d’unes cases a la vora del mar. Tots els verds, el que pot semblar negre, el que enlluerna de tan clar. Raïm que brinda. Nenúfar que ens condueix al més enllà. Un tall de lluna a la foscor que retallen les branques d’un arbre. Pedra i flors: l’ampit de la finestra. El silenci que desclou el color. El blanc de llum dels poemes. Balcons d’un carrer estret amb la intimitat estesa al sol. Desaparèixer en una ciutat inhòspita color contaminació. Sobretot boires, com anhels i murmuris d’un lleu oreig de terra endins. I la penombra que no deixa de ser llum.

 

Deja un comentario