Sant Valentí

cupido-san-valentin

 

Foto de la xarxa

Li has tallat les mans, amb compte, arran dels canells, i les has depositat en una safata, una davant de l’altra; el polze i l’índex de la mà esquerra units al polze i l’índex de la mà dreta; potser insinues un cor.
Ell agonitza a la banyera, plora sang. Tu, amorosa, li reculls algunes llàgrimes. Després, col·loques el mocador sanguinolent entre les mans, a la safata; amb ell estrenys una espelma negra que fa dies vas comprar. N’estàs molt orgullosa. Pararàs una taula de Sant Valentí, preciosa.
Ell traspassa, del món dels vius a l’espai insostenible dels no-vius. Encara regalima ferum de vida per les ferides. Amb els ulls en blanc i la ment en l’oblit, s’aixeca de la banyera, zombi enamorat, per acudir al sopar. Abans es vesteix, com pot. A la butxaca de l’americana duu unes arracades de maragdes per a tu. Quan arriba al menjador, la taula parada i, a cada plat, un bocí de tu.
El teu cos, inert, jeu sobre la moqueta, obert de bat a bat.

 

(Nosaltres, rai, que tenim Sant Jordi! )

 

 

Deja un comentario