Quan marxes

 

No sabria dir-te com
-alguns dies-
dues minses hores abans de l’alba
poden ser la vida.
Tota.
Quan marxes encara et respiro
i el meu balcó és un núvol
des d’on et dic torna.
La joia s’embulla pels cabells,
però el dimarts i el dijous
canta l’alosa.

Si goso dir-li un mot d’amant. Ed. Cims

Quan marxes

Quan marxes

 

 

Deja un comentario

Your email address will not be published.