Prec

PREC

PREC

PREC

No trenquem aquest silenci
que hem suat ambdues,
calla’m,
si cal mossega’m els mots
tot just s’esmunyin
dels meus llavis.
Amb el delit del gest
aturem els verbs…

Aquest poema, com tots els altres, va obtindre resposta:

Et posaré un dit damunt dels llavis
i et xuclaré els mots
per fer-ne un silenci ple de tu i de mi.
Totes dues en serem devotes.
(Sònia Moll)

 

il·lustra Ignasi Riembau

Deja un comentario