Pluja d’estiu

portada_pluja_web-228x228

IMG_1845

Pluja d’estiu d’Alexina Bofarull (edicions Els Llums) és un poemari que sobta, que acarona, que embruixa. Mà i mà llengua oberta suor Escrit amb uns versos lliures, lliures en tots els sentits poètics i morals, uns versos plens de contingut i de significat. Quinze anys de neutre masculí

Versos sense puntuar que van creant un ritme que supleix la falta de punts i comes, que llegeixes i saps perfectament si el vers interroga o suposa. Versos sovint adustos que no s’entretenen en indicacions melindroses però no escatimen delicadesa.

no em preguntis de quin color

és aquest soroll que no em deixa

dormir dóna’m l’olor del cos

enganya de nou l’hora blava

fes-me pesada densa plena

de tu i de mi posa’m i tanca’m

les mans damunt del pit mossega
 

darrere les cases hi ha el mar

No utilitza eufemismes però es desplega en un desori de passió amb metàfores breus i contundents.

Reivindica, plora i s’entrega el vers, el vers i l’Alexina, aquesta misteriosa i desconeguda poeta que no va voler acudir a la presentació del llibre. Qui hi ha darrere d’aquest nom alexandrí, amb un cognom tan noucentista que provoca sospita?

Un bravo lluent (i un pessic al cul, per utilitzar el llenguatge del poemari) per a la il·lustradora Neus Ortega, també prologuista del llibre, que ha sabut captar amb una bellesa absoluta la història d’aquest amor en desordre.

Deja un comentario