Picant l’ullet des d’un cràter luna

L’Anna m’escriu comentant el poemari i jo m’emociono:

És des de la força de l’etern femení que ens fem presents, desvergonyides, conscients que ja no parirem més fills, però provocadores, atractives, plenes de llum i de colors perquè hi som i hi serem molt de temps encara…i donarem vida d’altres formes perquè sempre en serem portadores i les “papallones de robí” seran en les nostres filles, en les nostres joves, en les nostres nebodes, en totes les dones que encara les papallones de robí els roseguen les entranyes. Elles esdevenen el nostre far, la seva llum ens guia…

Pocs dies després trobo les seves paraules a El 3 de 8. GRÀCIES, Anna!!!

Ressenya_Anna

IMG_6304

 

 

 

Deja un comentario