No volia

 

 

 

Viatjava sense retorn cap a les ombres del teu món d’alcohol. Em bevia d’un glop l’esgarip del tren del teu deler. No volia. No  volia. Però… Cops de puny confonien la felicitat.

La passió obre les finestres no les clavegueres!

Mai més m’insultaràs. Mai més em diràs que estic malalta, ni que sóc boja.

Mai més em rebutjaràs, perquè ara sóc jo la que decaic. I en rendir-me només puc dir-te adéu.

 

 

Deja un comentario