Potser aquesta setmana m’ha ofert la possibilitat de disgustar-me més d’un cop, però els he refusat tots perquè tenia el cor ple de la música de l’arpa de la Caterina i la flauta de l’Estel·la. Perquè trio viure i no perdre el temps engolint mals rotllos que no són en el meu plat. Això sí, no perdré el criteri i la identitat, i lluitaré, però des de l’alegria, que la vida m’esclata als dits i és curulla de llavis per besar.