Marc Rosich llegeix «Gàngsters, ploma i vaudeville»

Marc Rosich llegeix Gàngsters, ploma i vaudeville i diu:


Gàngsters, ploma i vaudeville és un llibre insòlit pel que té d’excepcional. Un llibre extraordinari pel que té de desacostumat. Un llibre singular pel que té d’insòlit. Els textos, eclèctis i suggerents, de Marta Pérez i Sierra, ironitzen amb el gènere, des de la novel·la negra fins als cabarets de segona, tots ells habitats per femme fatales de gènere dubitatiu, però que trepitgen fort: ara decidides a assassinar sense escrúpols el gàngster que els fa xantatge, ara capaces de despullar-se sota el focus i ensenyar les seves vergonyes i veritats davant l’audiència que espera a la fosca. Totes elles, totes aquestes visions polièdriques de dona, tenen un nom com a comú denominador: Lizza Manolli, àlies artístic d’una trans novaiorquesa que després de matar a trets el gàngster que l’explotava fuig de la justícia fins a Barcelona, on s’amaga en la foscor dels cabarets tot escampant la seva ploma. En la recreació d’aquests mons, el vers lliure de l’autora troba l’aliat més adient i desvergonyit en les il·lustracions de Pere Cabaret. Així a les pàgines del llibre, una joia de per sí, es combinen en fort contrast les taques de negre i vermell. Negre, com la novel·la negra que la publicació homenatja. I vermell, com la sang vermella vessada per un tret… però també com la barra vermella que perfila violentament els llavis abans d’un petó assassí. Als dibuixos de Pere Cabaret, com sempre en ell, hi conviuen irònicament el traç en aparença innocent de la il·lustració infantil amb les temàtiques més adultes i desvergonyides. I és en aquest contrast entre traç i temàtica que esclata a les mans del lector, amb mugrons pintats de roig, i fins i tot algun la punta de vermell candents d’un gland inesperat.
Marc Rosich

 

Deja un comentario