La veritat nua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La veritat nua (Ed. Els Llums, 2019) de Mercè Bagaria

booktrailer

Sinopsi


Mahler afirmava que «en la partitura hi és tot, excepte l’essencial». Mercè Bagaria ens mostra en aquest recull d’una dotzena de relats, allò essencial que escapa a la partitura: un poble petit on una dona planeja un crim, un paisatge del sud d’Itàlia on la pluja passa de llarg, un viatge en carro des de Barcelona a l’Horta de les bugaderes, la desaparició inexplicable d’un jubilat, l’obra d’un Pigmalió amb una cantant de jazz, una selecció de còctels per somiar, una inquietant visita a l’infern, una visió diferent de l’amor i de la mort, són només algunes de les imatges que l’autora ens proposa més enllà de la partitura.

Edicions Els Llums

T’he llegit

T’he llegit, Mercè Bagaria, amb la teva música de fons, que el llibre a la pàg. 223 té un QR per descarregar-se-la tota, el bolero del Margarita Place o el “Spinning Wheel” interpretat per Caecilie Norby. Al web d’Ed. Els Llums també es pot trobar la llista de reproducció. T’he llegit i pensava: quina imaginació que té! M’has emocionat amb el relat de les bugaderes d’Horta. M’has divertit amb en Bernat Batet del grup Carquinyolis. M’has fet detectiu. M’has ofert un taüt per a una nova vida, i no és un eufemisme; però no vull ser en Segimon, que dels dotze relats m’agradaria ser l’Alicia Phelps, que ja saps que els escenaris són el meu punt feble. Dotze relats que podrien ser reals, dones maltractades, home i dones a les terrasses, persones grises, una caminada llarga, traïcions, un programa de cuina, anhels, persones que viatgen amb la imaginació. Somiar. Lligar caps. Un catàleg que és una promesa de futur. No deixar res a mitges.

Un goig llegir-te.

[…] L’antic piano, regal del capità abans d’anar-se’n, ja no hi ha afinador que l’arregli; i el llum italià del saló, la joia més estimada de la mare, només li dona disgustos, perquè no troba peces de recanvi, ni ella ni el pobre lampista, que gairebé ha de fer màgia per aconseguir que encara s’encengui, i el buró de caoba del pare està deslluït i ple de corcs. Se les ha estimades totes, les seves coses, li han fet molta companyia al llarg de tota la vida, però no podran retenir-la. […] (pàg. 129/130)

Deja un comentario

Your email address will not be published.