La nit transeünt de Joan Navarro (Lleonard Muntaner editor, 2019)
Jo havia de ser nedadora. Entrenava a la piscina amb el club i a la mar amb el meu avi, en Sierra, àrbitre de waterpolo. Et llegeixo, Joan Navarro, i torno a aquella mar, torno a aprendre, sento de nou el batec irregular al pols i la sal a la pell. Llegir-te és capbussar-me, lluitar i ser flexible, no saber i que no calgui entendre. Llegir-te és dir sí i pensar no. Tenir la llum entre les paraules mentre es fa fosc, escapolir-se per una engruna o llepar un floc de neu. Llegir-te és nedar en silenci amb determinació. Ser transeünt.
Els plecs de l’aigua que floten. I totes les imatges, pedra, llengua, nit, es fan cos i poema. El tacte del dir.
………………………………………………………………………………………………………………………………………………….