La darrera carta de Manuel Morón

La darrera carta de Manuel Morón (Viena, 2019) de Rodolfo del Hoyo

Qualsevol persona pot morir un dia net i clar de primavera quan la vida es desperta guarnida de colors, i em poden assignar l’aixecament del cadàver. (pàg. 7)

Així parla l’oficial de justícia Robert Bernal quan assisteix a l’aixecament del cadàver de l’indigent, Manuel Morón que entre les mans té un quadern on ha escrit una llarga carta al seu fill. La història de Manuel Morón se’ns desvetlla des de l’òptica de diferents narradors aconseguint un joc teatral que provoca l’interès del lector.  El tema de la culpa és l’eix central del llibre. La culpa té una utilització assertiva que ens ajuda a entendre els sentiments humans; com diu en Rodolfo en un article, és el que ens permet demanar perdó. Però en general, el sentiment de culpa provoca en l’individuo un desgast important i un malbaratament de la seva vida. Alguna cosa que vam fer o no fer i que ens marca de tal manera que som jutges de nosaltres mateixos i sense voler-ho ens castiguem amb la tristesa, la frustració, el remordiment, el lament… i l’aïllament.

Altres temes creuen la novel·la, com ara la soledat, els nens robats, el rebuig social, la salut, les injustícies… En Rodolfo sap qüestionar al lector des d’una prosa molt ben estructurada i alhora en molts moments carregada de poesia. Res no podria eliminar aquell dolor que l’afeixugava amagat dins els racons del silenci. (pàg. 216)

Amb en Rodolfo presentarem La darrera carta de Manuel Morón el 12 de març a Santa Coloma, al Centre Excursionista Puigcastellar. Les actrius Melània Gómez i Carme Hellín il·lustraran els comentaris amb la lectura de fragments de la novel·la.