Ahir a la llibreria Barra/Llibre de Sants vam retre homenatge a l’estimat poeta Domingo Sànchez.
Gràcies a tots els que el vau recordar.
No et veig i et trobo en els racons més impensables . Em crides des dels graffitis d’un mur abandonat de qualsevol polígon abandonat. Em dius la vida en el fons d’ull entristit d’un ésser que puja unes escales de metro. Subsol, suburbi, subconscient, el cau amagat de la meva ànima que sempre has acaronat amb somriures.
Has esbudellat els detritus personals que em magregen les entranyes i hi has deixat el teu riure engrescat del que me n’has fet còmplice.
Em pregunto quina fortor humana no va poder suportar la teva carcassa, per haver decidit esmicolar-se en les cendres de l’eternitat.
Ara ets polsim amb regust a poesia.
Fes-me un favor, quan caminis sobre aquesta línia fina i ferma que ens dibuixa l’horitzó, dona records a la lluna i el sol, i escriu l’imaginari dels tes sentiments amb l’alè de la invisibilitat que et fa viu dins el meu cor.
Et prenc els darrers mots que em vas escriure…”para Miguel, que siempre està al lado de los que deseamos hacernos un hueco en este mundo de palabras”, i te’n recrimino la humilitat; gràcies a tu, Domingo, per dissenyar-me un camí i omplir-lo de benaurances.
Qualsevol nit, quan tingui ganes d’escriure, miraré el firmament i cercaré l’estel circumpolar, el que mai es pon, per trobar-hi el teu esperit i parlar de l’amistat. Tu ja hi ets, vas agafar una drecera, potser per donar-nos a entendre que el mot mort és sinònim de vida.
Et proposo que quedem, ara fa una any, per xerrar…
Salvador Pané canta «Faig líquida la poesia» una cançó composta per en Salvador a partir d’un poema d’en domingo.
fotografies: Eduard Miró i Saladrigas
Podem veure més fotografies, d’Emili Gil, en aquest enllaç