He llegit “Guillem Tell” d’en Jordi Valls

 Núvol.com, el diari digital de cultura, publica aquest cap de setmana aquestes quatre paraules sobre “Guillem Tell” AdiA edicions,  de Jordi Valls Pozo. 

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 1970), és un autor amb nombrosos guardons de prestigi, entre ells els Jocs Florals de Barcelona. Fa poc ha publicat Guillem Tell (AdiA edicions, 2016). 

La seva última obra publicada és Guillem Tell (AdiA edicions, 2016), un poemari punyent, visceral, agosarat, en la forma i en el fons, que pren com a fil conductor la mítica figura de Guillem Tell en el seu vessant més nihilista. Els poemes manifesten la decadència de la nostra societat i una reflexió irònica i poètica de com hem arribat a la situació actual. Tal com ens diu l’autor a la nota del llibre, Guillem Tell insisteix a apuntar amb la ballesta, igual que el poeta dispara paraules per dibuixar els canals de la ment que s’obre a l’insòlit. Dispara, i saps que, precís, obrirà la imaginació del lector.

Insòlit és la paraula justa: molts poemes realment són insòlits, imatges i símbols absurds que configuren un espai fulminant on el lector segur que es revolta i alhora s’admira.

Però no és un poemari recurrent i basat en la figura mítica: el poeta s’interessa en els diferents símbols del personatge i hi reflexiona. S’hi revolta, de fet. Perfora la galàxia, com diu en un poema.

Poemes que s’allunyen de qualsevol convenció, així en Jordi Valls els escriu en prosa i barreja diferents nivells de llenguatge. També utilitza constants referències cultes intercalades amb fets ordinaris, en tots els sentis semàntics de la paraula. Alguns escriuen llibres, d’altres es tiren pets.

Són un conjunt de poemes que ens fan veure que la bogeria de la humanitat  sacrifica la bondat per donar força a l’egolatria.

Són textos onírics plens de força i compromís, en què el poeta es deslliura de qualsevol lligam i camina per un vers propi, salvatge, rebel i crític. Poemes que sacsegen.


Cal felicitar l’autor per aquesta obra arriscada, transgressora i crítica.

 

 

 

 

Deja un comentario