“El cor del violí” de José Luis Garcia Herrera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

José Luis Garcia Herrera a Contrapunt poètic, juliol2017

 

El cor del violí, de José Luis García Herrera va obtindre la Flor Natural en l’edició del 2016 dels Jocs Florals de Nules.

Vint poemes de vers lliure amb una cita inicial de Miquel Martí i Pol, que s’interroguen sobre la vida, el pas del temps i la mort. Ens ho diu ben clar en el primer poema del llibre quan m’interrogo i reconstrueixo l’univers, poema que m’ha colpit pel vers que comença i es repeteix al final: Dins el mirall hi ha un home que no conec. Dins aquest home deu bategar un violí, lliure, sense memòria, que sona com la pluja, a vegades negre, que en tot busca un mirall on reflectir-se. Engabiat cerco el mirall de la finestra, aquest mirall l’aboca a l’exterior i al seu interior. A la introspecció constant. A l’altra banda del carrer, a la boira, als paisatges interiors. A un temps que és com el vent o la mort, sense records. El vent, com la mort, no té memòria/ ni compta els dies per derrotes. A la reflexió del que és escriure poesia: escriure un poema és més feixuc/ que pujar carrerons escarpats, cimentats amb pedres. Un poeta que escriu versos d’ungles trencades i deixa sota el llit paraules mal plegades (com m’agrada aquest vers!) i ens inunda d’emoció i de música. D’intensitat. Les paraules parlen per mi com fulles seques. I sí, té raó, anem morint en cada paraula, però també anem gaudint en cada poema seu que llegim. A cop de versos…

 

Deja un comentario